Això és una nota de veu. Això és una microcol·laboració amb Ràdio Tàrrega per capturar i compartir bones pràctiques i recursos TIC, amb totes vosaltres. Per cert, saps perquè fan tanta por les nostres popes?
dicotomia digital
La pornografia és un dels continguts més distribuïts i consumits a través d’internet. I dels negocis que genera més beneficis! Els problemes d’exposició a l’adolescència, la imatge esbiaixada i estereotipada que ofereix i les situacions d’explotació, violència i abús que pateixen moltes de les actrius, sembla que ens deixen ben indiferents.
En canvi, quan es tracta de visibilitzar altres contextos ben normals com la lactància, la maternitat, la sexualitat femenina o són mostrades com a acció de protesta o de denúncia, es consideren un greu risc que cal amagar.
La hipocresia també s’ha estès a la xarxa.
Encara que ens costi d’acceptar-ho, qui ens acull a casa seua -en aquest cas a una plataforma o servei digitals- té el dret d’establir les polítiques d’ús i de seleccionar el que és apte per ser-hi i el que no.
Tot i això, es fa estrany que fixin com contingut inoportú les fotografies i vídeos que mostren un pit femení, mentre toleren altres continguts violents, que difonen el discurs d’odi, els perillosos challenges o hàbits gens saludables.
La funció de control de contingut delicat d’Instagram, Facebook o TikTok ha esdevingut el nucli de la controvèrsia.
L’ombra allargada de l’amenaça de les administradores de tancar la porta a la xarxa social i d’eliminar definitivament tota l’activitat i els continguts publicats, acaba sent una mera mesura coactiva. Utilitzant-se per reprimir l’expressió lliure d’algunes idees i filtrar el que s’hi comparteix.
En lloc de vetllar per preservar els drets a l’honor, a la pròpia imatge i a la intimitat de les seues usuàries. I protegir-les d’allò que resulta realment perillós.
Estem en mans de l’algoritme.
Aquestes plataformes incorporen sistemes d’aprenentatge automàtic, que s’encarreguen d’analitzar les imatges que hi pugem. Són els qui acaben decidint quin serà l’abast orgànic del contingut publicat. També detecten allò que infringeix les regles, eliminant-lo o fent-lo invisible per a la resta de la comunitat.
Davant la censura o eliminació de continguts o la suspensió del teu compte, sempre et queda l’opció de sol·licitar la revisió de la decisió de les administradores de la comunitat. Un procés llarg i tediós i amb un final incert.
O potser podries plantejar-te seriosament exercir la sobirania digital i fer opció per altres alternatives més tolerants i lliures. I de passada, més privades i segures.
Per sort, en molts casos, la censura digital també té efectes inesperats: Per una banda, esdevé en un poderós estímul, per posar en marxa l’enginy i la creativitat per esquivar-la. Per l’altra, reviva l’activisme. Connectant les persones sensibilitzades entorn causa invisibilitzada o menystinguda. Com a exemples recents, tenim les mobilitzacions del #MeToo i el de #EnsVolemVives.
De la mateixa manera, a les xarxes socials se les empesquen totes per esquivar les restriccions i per acabar mostrant els pits i els mugrons femenins, en llibertat.
A hores d’ara ja ho deus saber. RIgoberta Bandini va aconseguir mostrar un pit durant l’actuació al Benidorm Fest, gràcies a la Tetamundi creada per la dissenyadora barcelonina Marina Salazar.
Malauradament, la cançó Ay mamá no arribarà a l’escenari d’Eurovisió, a Torí. Amb tot, no es tracta d’una derrota. El seu missatge desacomplexat ha centrat el focus mediàtic. I ni que sigui per uns dies, ha ajudat a desvetllar-nos, fent-nos debatre i qüestionar la cosa establerta.
Tant de bo, aquest nou himne ens ajudi a activar-nos de manera permanent com a ciutadanes digitals per a la construcció d’una societat més respectuosa amb els drets i les llibertats de totes les persones i que doni valor a la diferència i la diversitat.