#NotadeVeu 0045 / Saps que és la generació selfie?

Això és una nota de veu. Això és una microcol·laboració amb Ràdio Tàrrega per capturar i compartir bones pràctiques i recursos TIC, amb totes vosaltres. Per cert, saps que és la generació selfie?

Aquest cap de setmana passat he tingut la sort de compartir una tarda i aprenentatges amb el sociòleg Juan Maria González-Anleo, un gran estudiós i coneixedor del col·lectiu de les adolescents i dels joves. Coautor i corresponsable de la investigació Jóvenes españoles 2021. Ser joven en tiempos de pandemiaelaborat per la Fundación SM i presentat recentment als mitjans.

Aquesta investigació analitza de manera exhaustiva la realitat de les persones joves a l’estat espanyol en un context global marcat per les conseqüències sanitàries i socioeconòmiques de la COVID-19. També recull una anàlisi longitudinal partint de les dades acumulades que han anat recollint durant més de trenta anys de recerca.

Aquests resultats suggereixen formular algunes consideracions respecte a l’ús que fan de les TIC:

Portada de l'estudi 'Jóvenes españoles 2021. Ser joven en tiempos de pandemia'
Portada de l’estudi / Fundación SM

Les consideren com una oportunitat per a relacionar-se amb persones que tenen interessos similars als seus, considerant-les unes eines, més que necessàries, irrenunciables.

Entre els inconvenients que planteja el seu ús destaquen que poden contribuir a generar malentesos i que els resulta difícil controlar la imatge que donen a través de les xarxes socials.

A més, detecten el context digital com un canal on es produeixen d’abusos i discriminacions: El 25% dels joves participants en l’estudi afirmen haver estat agredits, maltractats o intimidats a través d’internet o telèfon mòbil en l’últim any i el 9% que ha estat víctima de la difusió de fotos i vídeos d’índole sexual, sense el seu consentiment.

Internet ha esdevingut una font d’informació important per als joves. Confien en la seva capacitat crítica a l’hora de seleccionar continguts digitals, i diuen mantenir una actitud d’alerta davant la desinformació.

Una altra constatació interessant és veure com les activitats d’oci amb la tecnologia guanyen protagonisme i es consoliden com les més generalitzades (escoltar música, veure pel·lícules i sèries en línia, navegar per internet i xarxes, videojocs …).

També es posa de manifest la seua alta implicació en l’activisme digital  mitjançant accions com ara signar peticions o l’adhesió a campanyes i la redifusió de missatges de contingut polític. Encara que cal dir que com més implicació exigeix l’acció, menys participació es registra.

En definitiva, pren cos la hipòtesi plantejada per González-Anleo: els joves han creat un univers quasi impenetrable basat en l’això sóc, aquí i ara, on només té cabuda allò que els queda realment proper i tota la resta, queda fora de l’enquadrament de la seua l’autofoto.

Per això, potser en lloc de criminalitzar-los, dient-los que viuen enganxats a una pantalla o que fan botellots, com a adults hauríem de reflexionar quina societat els estem oferint i que podem fer per considerar-los més, atorgant-los l’espai, la veu i el vot que els pertoca.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *